Demanant millores al tren a TV3

Feliç SANT JORDI

Us acompanyo el meu regal de Sant Jordi.

Amb una mica de calma, estidieu el gràfic mentre escolteu http://www.elscatarres.cat/descarregues
Us recomano, per començar, la cançó 1 i la 3.

Petons i abraçades!

Jordi.

Recerca de feina, més formació en el lleure

Aquesta setmana santa hem fet una nova sessió de formació en un altre àmbit que tot i no ser purament escolta o de lleure, és molt interessant: la recerca de feina.

El nostre agrupament si pot destacar en alguna cosa és en ganes de fer coses i d'aprendre i hem aprofitat aquests dies per oferir al Clan (grup de 18 a 21 anys) i alguns monitors una formació per sommiar, parlar de trajectòries professionals, recursos per buscar feina, afrontar entrevista de feina.

Fer-ho, que sigui profitós, dinàmic i que les gairebé quatre hores siguin una experiència agradable és senzill si es té la partner adecuada: la Dolors Vilches.

Psicòloga de formació i persona entusiasta i amb ganes de compartir estones i de crear bon clima de treball (i ho dic per experiència...), va fer que la sessió fos extensa, intensa i amb beneficis pels assistents.

Gràcies a l'Agrupament per confiar de nou amb mi, i sobre tot, gràcies a la Dolors per prestar-se des d'el primer moment i fer de la sessió una de les millors coses que he fet. ;-)

La força del lleure amb formació

Dissabte passat a l'Agrupament Scout Mas Guinardó - 31, vem fer una xerrada sobre els drets i la protecció dels infants i joves. El motiu: és important conèixer tant el que es pot i no es pot fer amb canalla, així com que els mateixos monitors (totalment voluntaris) tinguin coneixements i petites eines per desenvolupar la seva tasca amb garanties.

Per un costat tenir en compte temes tant delicats com la responsabilitat, la graduació de les activitats, els temes relacionats amb la sexualitat i l'abús. Per un altre, veure quins factors de prudència han de tenir, per no incórrer en faltes i delictes i també per autoprotegir-se, ja que a vegades la canalla d'aquesta edat en una "pujada d'hormones" poden posar en situació crítica al monitor o monitora de torn. Saber com actuar i prendre totes les precaucions per gestionar correctament aquests difícils moments.

La ponent principal va ser la Laia Sala, advocada i jurista, que va donar el seu punt de vista des de l'àmbit professional com des del lleure, ja que té la titul.lació de monitora. També jo mateix faig fer la introducció del tema i vaig explicar la declaració dels drets dels infants.

La Jornada va ser tot un èxit amb 30 assistents, tota una tarda de dissabte. Amb xerrada, treball en grup i dinàmica inclosa. Ei! també amb berenar.

...tot un plaer...

L'estratègia d'UNILEVER?

Primer de tot el meu respecte per la gent d'UNILEVER. Fa molts anys que d'una marca o un altre consumim productes. Tant a nivell domèstic com a nivell industrial, sent tots plegats una important colla de professionals amb una idea ben clara... guanyar diners!

Encara que pugui semblar una idea "dolenta" la de guanyar diners, ben cert és que és una empresa privada i el sistema econòmic en el que estem (agradi o no, aquí no entro) es el capitalista.

Miro la noticia i arribo a diferents conclusions de les que ens explica el Conseller Delegat per Europa d'UNILEVER

Font: www.abc.es

El que ens diuen es ben cert, com es pot fer comprar a un consumidor espanyol la meitat de la seva compra en detergents?

Seria vàlida la resposta, però hem de tenir en compte que no comprem detergent cada setmana i que, actualment, la gran competència d'aquestes grans marques són les de distribució. Les "marques blanques" que moltes vegades assoleixen nivells de qualitat igual o superior de les marques tradicionals. Entre d'altres coses per què o directament o mitjançant fàbriques "germanes" són el mateix les marques tradicionals que les de distribució.

Per tant es apareix la necessitat de qualsevol marca... LA DIFERENCIACIÓ. Com es poden diferenciar de les marques blanques? La publicitat ja és un gran esforç però amb la dispersió dels mitjans actuals i la "vacuna" que cada dia més tenim els consumidors davant de la publicitat, no sabem qui es qui... Solució: oferir petits formats, per consumidors "empobrits" de marques reconegudes.

En el cas dels detergents comprem per dosis (menys envàs=menys dosi), però quan arribem a casa... qui mira amb deteniment si dosifica bé el sabó? La majoria de les vegades amb les preses li fiquem al calaix i sempre i acabem posant de més... o sigui, el que era beneficiós es transforma en pèrdua.

Així que el que era DIFERENCIACIÓ PER MARCA ens ho volen vendre com DIFERENCIACIÓ PER PREU amb menys dosi.

Finalment, penso que amb el que volen lluitar i es preparen (que en saben molt!) és a la tornada de la venda a granel. Sí, sí la venda a granel!

Segur que algú deu pensar que es una bogeria -potser ho era també que els preus dels pisos baixarien o que s'hauria de rescatar l'economia de l'Estat...-.

La venda a granel es transforma en INDEFERENCIADA totalment i a BAIX PREU. No té envàs, ni lineals, ni campanyes especials... I el més important, si el producte està bé (un bon sabó el saben fer moltes petites fàbriques de Catalunya) i molt bé de preu i tenim canalla... a qui l'importa comprar un quilo de detergent, que el de la botiga ens el vendrà en una bossa de plàstic i com a màxim haurà d'incorporar l'etiqueta del pes, preu i el mínim d'indicacions legals en una etiqueta?.

La VENDA A GRANEL es un mitjà, que aquest si serà per ajudar a superar la pobresa. Fins i tot ho valoraria com l'oportunitat de les petites botigues de guanyar mercat a les grans superfícies que aquest sistema de venda pot ser una important complicació.

Bé, els Senyors d'UNILEVER són llestos i molt professionals i vetllen pel seu negoci, que per això cobren. Però penso que li tenen més por a la venda a granel i a les marques blanques que no pas es preocupen per ajudar directament al cistell de la compra dels compradors. No ens enganyem, com no podria ser d'un altre manera.

Botiga del carrer Manlleu de Vic

El final d'un dia feliç

Avui ha estat un dia molt especial. S'ha acabat la ronda solar (el curs) en el que el nostre agrupament ha fet els 50 anys d'existència. El final no podia ser més emotiu, fent un acte en homenatge al nostre fundador, en Joan Charlez Paradís, el "Papi".

Tot l'Agrupament (nens, nenes, caps, antics, pares, amics i coneguts) ens em trobat i al Pla de la Calma hem fet la ceremònia, per tot seguit pujar al Matagalls, en homenatge i record d'en Papi.

Ha estat un dia tranquil, important i molt especial...

Scouters (monitors) responsables: formar-se i reciclar-se

Aquest dissabte, durant tres hores, vaig fer una cosa que sempre em ve molt de gust. Va convidar-me com a formador d'un curs de scouters (monitors voluntaris del mòn de l'escoltisme o caps com també se'ls anomena) per donar les sessions de "protecció de la infància" drets, detecció d'abussos, comportaments dels monitors i monitores i també sobre la "llei d'acampada" ja que s'apropen les dates i sempre va bé refrescar que es pot i no es pot fer i com.

Si us fixeu a la foto podreu veure gent molt jove (que ja és l'habitual) i persones que no ho són tant, els que definiriem com scouts adults. No importa l'edat, el que és important és implicar-se en les activitats; tant directament com de suport. Veure persones adultes amb ganes i implicació sens dubte dóna al moviment de l'educació en el lleure un valor especial.

Oi que a tots els que sóm pares o mares, si dintre de l'equip que porta als nostres nanos, hi ha algú una mica grandet ens dona una mica més de confiança? Normalment l'experiència és un grau i és la millor manera de combinar l'experiència amb la frescura i la "marxa" que necessiten els nens i nenes.

Us encoratjo a tots i totes. Estic a la vostre disposició pel que calgui, moltes gràcies per fer-me confiança. BONA RUTA I BONA CACERA!

Bona feina al Solsonès

El Consell Comarcal del Solsonès ho torna a demostrar:

al pot petit hi ha la bona confitura

Fer cent quilòmetres des de Centelles va ser més que ben recompensat: jornada productiva, amb "coses noves" i molt ben organitzada

Si després d'això, algú dubta de la necessitat dels Consells Comarcals com eina vertebradora del seu territori, es que només coneix el País els caps de setmana i per la tele.

Després de les intervencions polítiques i d'una sorpresa molt ben "cantada i orquestrada", els ponents van ser:
- Verónica Torras, facilitadora de l'estratègia de negoci --> Business model Canvas: Clara i directa.
- Geyser Barcelona, empresa experta en canvi de persones i organitzacions --> Gestionar el canvi: divertit i profitós.
- Albert Bosch, emprenedor i aventurer --> L'experiència de l'aventura a l'empresa: simplement genial!

Per ser breu, i aprofitar l'espai destacaré idees, les que vaig trobar més interessants o atractives del conjunt de ponents:
- El canvi és important, vital per tirar endavant. No hem de tenir por... ens hem d'arriscar.
- Hem de fer el possible per no perdre el talent. Tant dintre d'una organització, com del país.
- Per sortir de la crisi, el primer que compte és l'actitud. Voler fer-ho, voler tirar endavant.

- És important tenir quin model de negoci tenim (foto) i quin model de negoci volem (desenvolupament). Per això existeix el model candas, que en un sol full pots veure la situació de l'empresa (és de lliure accés a internet. Busqueu "canvas") o per escrit: Business model canvas (editorial Deusto), generación de modelos de negocis..
- Quin valor li donem al nostre client actualment. És realment el que necessita?
http://www.businessmodelgeneration.com/ (free acces)

- El canvi (en qualsevol lloc) s'ha de gestionar tenint en compte: Ha de ser per diferenciar-nos, per créixer, per sobreviure.
- L'actitud de canvi, en positiu, es contagia.
- Es vital gestionar-ho des d'un equip, sempre s'acaba sumant i mirar de moderar els "negatius", si no són constructius.
- ELS CANVIS HAN DE SER VISIBLES!
- Tenir en compte el cost d'oportunitat. Si no canviem, que perdem.

- Desprès d'un anàlisi, marcar un objectiu és relativament senzill i d'aquí ja cauen els medis per aconseguir, però s'oblida un punt important... Quin és el motiu, m'omple, perquè ho faig.
- La feina que s'estima és la que es fa bé. Per estimar una feina ha d'omplir també personalment, s'ha de voler fer aquella cosa.
- En qualsevol àmbit (empresarial, polític, lleure), s'ha de ser emprenedor. Viure el que es fa!

Albert Bosch

Demà 29 de març i jo estic trist

Demà dia de vaga general i vaig a treballar per decisió pròpia, conscient i decidit.

Estic trist perquè els que la convoquen no mereixen la meva confiança. Un d’ells, dels grans, quan més ho necessitava va “deixar-me tirat”, tot i fer temps que pagava la meva quota. En el seu moment no van escoltar les meves peticions d’ajuda. No demanava diners. Necessitava formació, contactes, recursos o simplement un copet a l’esquena i un ànim. Res de tot això... Van ser pitjor que un “ministeri” entès de la manera més antiga i retrògrada. Una paret infranquejable, un “truqui vostè demà...” Només algú, en la distància i des d’una petita seu contestava, en veu baixa, les meves consultes.

Tot sent “de base” a tot arreu, tenia més suport i assessorament en l’àmbit laboral d’una organització política que d’un sindicat... Contradictori? Potser no, però com a mínim sorprenent!

Estic trist perquè no crec en aquesta reforma laboral, ja que per un costat em sembla curta i poc pràctica i per un altre no veig que s’augmenti la protecció al treballador. Pot semblar contradictori, però crec que no ho és. Penso en un contracte i en una indemnització. Amb la cobertura immediata i amb diferents condicions que ara, tant de prestacions com de cobertures: si busques activament i no trobes has de tenir el suport de tothom. Amb drets i obligacions clares, pràctiques i aplicables, tant per part de l’administració com per part de l’aturat. Se de que parlo havent estat 18 mesos sense feina i ara la meva dona en la mateixa situació. Els empresaris també han de pagar la seva part, són corresponsals de tot plegat: un treballador no és un mocador de fer servir i llençar, i en aquest país manca consciència d’empresa com a conjunt d’empresari i treballador. Aquesta reforma és coixa, mal acabada, incompleta. Un titular de premsa perfecte; pels uns davant d’Europa i pels altres per a la seva pròpia “claca”. Tot per fer i tothom content? Quina poca ambició d’estat.

Estic trist perquè no veig el final del túnel, encara que ens diguin que el 2012 serà l’últim any de la crisi. La meva reflexió és que si tot està fabricat, tot està construït i som molts que necessitem treballar, què farem? I el discurs de desenvolupar idees... per uns quants sí, però per tanta gent i amb perfils tant diversos? Segurament acabarem sent uns dels països amb la mà d’obra que en poc temps s’està formant més. Els parats més preparats.

Estic trist perquè al final veig que anem cap a on el meu pare, DEP, deia: “quan al clero i al capital li toquen la butxaca: guerra”. Potser demà serà millor dia... al menys jo treballaré perquè així sigui.