No hem refereixo a la vida interior de l'alberg, ara més tranquil pel perfil de les persones que hi fan estada. Per les nits, els jardins es tornen en un lloc amb vida pròpia, a part de la col.lecció d'insectes que ronden per la zona verda. Casa seva.
Ratpenats:
A primera hora de la nit, és una experiència aturar-se entre els fanals, on hi van molts insectes voladors, quedar-se quiet i veure passar d'aprop els dos o tres ratpenats que hi ha. Pots veurer com volen aprop (tranquils, no xoquen) i fins i tot sentir el soroll les seves petites ales.
Eriçó:
Penseu en mitja pilota de reglament de futbol... Doncs d'aquesta mida. Camina tranquil.lament, sense preses i sense por. També és a casa seva.
El meu amic el gripau:
Sí, sí. He fet un amic. Un gripau.
Ahir al matí, a l'obrir la porta me'l trobo com si volgués entrar. Com les hores sense parlar "hacen mella en la moral", li dic:
- Ei! Que fots aquí? - Tot orgullós, Aixeca el cap, em mira i fa...- "Croack!" -
Sí, si... Van contestar-me (que no dormia, eh!).
- Va marxa, fot el camp... - Li vaig dir ja que era al mig.
- "Croack!" - va tornar a dir, mirant-me
No, si al final per les nits aprendré idiomes. El gripauenc!
Pregunta pels que en saben: "carpe-diem" també es podria definir com gaudir d'aquestes petites coses?
Entrades
